Treball de grups a Manlleu: Una experiència a compartir

“La cosa més amorosa que podem fer per algú és acceptar el lloc del camí en què es troba”
Deepack Chopra

Sovint, des de la consulta del Treball Social Sanitari, ens trobem a les entrevistes consultes relacionades amb situacions d’esgotament, de desànim, estrès i fins i tot de molt  de patiment. Darrere de la majoria de problemàtiques que ens planteja la població no és estrany trobar  gairebé sempre una figura femenina que fa de referent i punt de suport d’altres membres de la família. Són dones sotmeses a importants factors estressants, de diferents tipus, que assumeixen el rol cuidador (en sentit ampli) moltes vegades sense ser conscients del que això implica; i les conseqüències d’aquesta sobrecàrrega tarden poc temps a fer-se evidents  en diferents trastorns d’ansietat.

En la majoria de casos treballem amb les dones de manera indirecta mitjançant l’abordatge de la demanda principal, oferint alternatives per millorar l’atenció a la persona malalta o depenent, a la persona per la qual la dona està preocupada. La tècnica habitualment utilitzada és l’entrevista on realitzem un treball de suport i contenció, però hi ha vegades en què la vivència de patiment no resta prou continguda en aquest espai…I el seguiment d’aquestes situacions, incrementant les visites amb el professional ,poden reforçar el discurs de la dona-cuidadora instal·lant-se en elles la sensació d’infortuni i patiment. Per intentar trobar una alternativa al tractament d’aquestes situacions sorgeixen els grups d’ajuda mútua i altres tècniques de treball grupal.

En l’àmbit de l’Atenció Primària de Salut, els trastorns d’ansietat constitueixen un important problema de salut a causa de la seva alta prevalença i a les repercussions sobre la qualitat de vida de les persones que les pateixen i les seves famílies. Per aquest motiu, des als 2015 al CAP Manlleu,  la infermera Fina Guzmán i la treballadora social sanitària M. Mercè Rico varen començar a engegar grups de suport dirigits a

Anuncis

L’ICS i el Banc Farmacèutic signen un conveni per facilitar l’accés a la medicació de forma gratuïta a persones sense recursos

L’atenció als col·lectius més desfavorits i el treball conjunt per superar els handicaps han estat la principal funció del treball social des dels seus orígens, per tant, també l’atenció a la desigualtat. La intervenció dels treballadors socials sanitaris s’adreça a l’abordatge de les dificultats socials que comporta la presència d’una malaltia o el risc de patir-ne, que es fa més evident en col·lectius vulnerables i que provoquen desigualtats en salut com recollíem a la VI Jornada de treball social als Equips d’Atenció Primària de Salut” les desigualtats en salut: fem-les visibles.

L’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya inclou l’observatori sobre els efectes  de la crisi en la salut de la població. A  Crisi i salut   es confirma amb dades, un cop més, l’impacte que té sobre la salut la pobresa i la vulnerabilitat.

Dificultats, que en el tema que ens ocupa pot suposar deixar la salut en segon pla per afrontar altres necessitats de subsistència familiar. En aquests casos, l’accés a la medicació prescrita i la consegüent adherència al tractament també queda ressentida.

A partir de l’experiència iniciada a l’Àmbit Barcelona el 2015 aquest any L’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Organització no governamental (ONG) Banc Farmacèutic ha impulsat un treball conjunt per facilitar l’accés de forma gratuïta a la medicació prescrita a persones amb vulnerabilitat econòmica que tenen un pla de medicació amb un cost econòmic elevat.

Servei Trànsit: Atenció a la salut de les persones trans

La identitat de gènere és una expressió de la diversitat humana. Aquesta diversitat implica un ampli ventall de possibilitats en la manera d’identificar-se i expressar-se respecte al gènere. Des del Servei Trànsit, considerem que sols la persona pot definir quina és la seva identitat i com la vol o la pot expressar i quines necessitats requereix en aquest procés. Per tant, no es podrà negar ni obligar a cap persona a ajornar necessitats que ella mateixa consideri necessàries en el seu procés ni es pot qüestionar la identitat de cap persona, tingui l’edat o les circumstàncies que tingui.

L’objectiu principal del servei, és acompanyar a les persones trans* en les seves necessitats i decisions respecte a la identitat sentida, no hi ha una única manera de ser trans*, per això és fonamental escoltar activament el relat del seu procés d’autoidentificació i autoacceptació de la seva identitat sentida, el suport que té de l’entorn (afectiu, educatiu, laboral, etc.) i les necessitats i dubtes que pugui tenir respecte al seu procés, reconeixent i no qüestionant en cap moment la seva identitat.

A l’equip interdisciplinari trobem una Infermera/Llevadora, 2 Psicòlogues, Metge de família, administratiu/agent de salut, Ginecòloga i Treballadora social. La funció de les professionals i els professionals de Trànsit és oferir la informació suficient i objectiva sobre les diferents possibilitats en cada fase del procés per tal que cada persona pugui prendre decisions lliures informades, sentint-se acompanyada pel professional.

L’avantatge del treball proactiu . Aportacions en el procés de reconeixement del grau de dependència

La llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) defineix la dependència com “l’estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessiten l’atenció d’una altra persona o ajudes importants per realitzar activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, altres suports per a la seva autonomia personal”.

La resolució del grau de dependència permetrà realitzar el programa individual d’atenció (PIA) per part de l’Equip de Serveis Socials Bàsics, els treballadors socials dels centres sociosanitaris, o de centres residencials de la xarxa pública, segons el cas, per accedir als recursos que preveu la llei.

L’any 2016 es van rebre 41.490 sol·licituds de primeres valoracions i 42.071 revisions de grau, de les quals un 54% van ser persones majors de 80 anys.

Fent possible la prescripció social: Treball en xarxa a Castellar del Vallès.

Amb un treball assentat els últims 20 anys Castellar del Vallès esdevé una referència a tenir en compte per la consolidació del treball en xarxa que es realitza al municipi i que resumeix les paraules de la Dra. Isabel Martínez Díaz, Directora de la Unitat de Gestió d’Atenció Primària (UGAP) de Castellar del Vallès, Sant Llorenç, Polinyà i Sentmenat “Arribar junts és el principi, mantenir-se junts és el progrés i treballar junts és l’èxit”.

Plàcida López, treballadora social sanitària (TSS) al Centre d’Atenció Primària, i la Dra. Isabel Martínez, van exposar aquesta setmana a les TSS de Gerència Territorial Metropolitana  Nord les accions realitzades, especialment pel que fa a la prescripció social al municipi.

A la presentació Treball en xarxa:Una estructura consolidada a Castellar del Vallès (1996-2016) podeu veure una síntesi del treball realitzat que dimensiona la prescripció social en el marc del teixit comunitari construït.

Una Finestra Oberta al Món per engrandir capacitats

L’exposició “Una Finestra Oberta al Món” dels artistes d’AMPANS als Centres d’Atenció Primària (CAP) té inici l’any 2010 a Sallent  i ràpidament es va fer extensiva a diferents centres del territori. És una activitat organitzada des del treball social dels centres.

AMPANS és una fundació amb una trajectòria de més de 50 anys d’història al costat de les persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental, i en risc d’exclusió.

 

Des  d’aquest  compromís  amb  les persones i amb el territori, treballen per promoure l’educació, la qualitat de vida i la inserció laboral,  procurant suports  i   acompanyament  en  la capacitació, empoderament i xarxes de relació de les persones per a les quals treballem. Acompanyen i    donen suport a les persones i a les seves famílies en serveis d’escola d’educació especial,  formació,   treball,  atenció diürna, ocupació terapèutica, acolliment residencial, lleure, esport i tutela, fomentant l’autonomia i el respecte als drets i oportunitats.

Servei d’Ajuda a Domicili a Manresa.Una experiència de col·laboració

Amb una experiència de més de 15 anys, ja que es va signar conveni amb l’Ajuntament de Manresa l’any 2000,ens fem ressò del   Servei  d’Ajuda  a  Domicili   gestionant per les Àrees Bàsiques de Salut de l’ICS i el Programa d’Atenció Domiciliària Equip de Suport (PADES) a la ciutat de Manresa.

Durant aquest darrer any, el 2016 han estat ateses pel Servei d’Ajuda a Domicili 72 persones.

Destacar:

73,6% dones i 20,3% homes

25% 80-85 anys i 23,6% 85-90 anys

33% viu amb la seva parella,  21% viuen sols

La fórmula més habitual és una atenció de 2 hores setmanals en dies alterns durant un mes que  a vegades es prorroga  fins als dos mesos, si  només  és  una hora  setmanal.

El servei prestat en la majoria dels casos és d’atenció personal, especialment “la higiene personal de la persona” com  l’activitat més habitual i en la qual es fa suport a la família que atén al malalt, seguit de la realització dels àpats o la compra d’aliments.

Prendre consciència i fer-ho present: Abús i Maltractament vers les persones grans

El Dia Mundial de la Presa de consciència de l’Abús i el Maltractament vers les Persones Grans  , establert per la Xarxa internacional per a   la Prevenció del Maltractament a la Gent Gran (INPEA), i que se celebra cada 15 de juny, té l’objectiu  d’incrementar la consciència   pública  sobre  la violència i l’abús contra la gent gran, i també de promoure la investigació i la formació sobre aquesta qüestió.

El 19 de desembre de 2011, les Nacions Unides van reconèixer l’abús i el maltractament envers les persones grans com un problema social mundial que afecta la salut i els drets humans de milions de persones i una qüestió que mereix l’atenció de la comunitat internacional.

Quan sumar multiplica: Projecte d’Intervenció comunitària intercultural (ICI)

Amb una nodrida participació catalana s’ha celebrat, a finals de maig, el Congreso Activos para la salud comunitaria organitzat per la Escuela Andaluza de Salud Pública de Granada.
L’objectiu ha estat compartir coneixements sobre com promoure la salut i el benestar amb les persones i poblacions,buscant les millors evidències, experiències i accions orientades a la revitalització de la promoció de la salut, la ” causa de les causes ” i els actius  pel benestar.

Entre altres aportacions dels professionals de  l’Institut Català de la Salut  ens fem ressò de la presentació del  Projecte d’Intervenció Comunitària intercultural (ICI)  , que resumeix el procés comunitari que es porta a terme a Santa Coloma de Gramenet, i que fou presentat per Montse Jara, treballadora social del Centre d’Atenció Primària Santa Rosa i Laia Tordera tècnica  comunitària del Projecte de la Fundació Integrament.

Presentació d’un circuit de prevenció de necessitats de suport social a l’alta d’intervenció quirúrgica programada a Girona

El passat 4 de maig es va presentar a la Direcció de l’Hospital Universitari de Girona  Doctor Josep Trueta i a la Direcció d’Atenció Primària de la Gerència Territorial de Girona el “Projecte preventiu d’ingrés de pacients programats de pròtesi de genoll i pròtesi de maluc”.

Aquest projecte s’inscriu en la Unitat de Continuïtat Assistencial Social i Sanitària (UCA) que té com a funció principal coordinar i integrar l’Atenció Especialitzada, l’Atenció Primària i els Centres Sociosanitaris entre els diferents professionals i serveis, per tal de millorar l’articulació del contínuum assistencial amb la finalitat de respondre a la complexitat dels problemes de salut, des del vessant del diagnòstic, del tractament, de les cures i de l’educació, així com, dels problemes socials del pacient i la seva família.