Cita a Pamplona

El pròxim 10,11 i 12 de maig es celebra a Pamplona el XIII Congreso Estatal de la Asociación Española de Trabajo Social y Salud  amb el títol de “Mapas, Rutas, Destinos del Trabajo Social Sanitario”.

L’anterior congrés, del quan ens en vam fer ressò en aquest blog amb les aportacions realitzades, va tenir lloc a Madrid el 2015  amb el títol  Trabajo Social Sanitario: Ciudadania y Salud 

En aquesta edició, com en les anteriors, es prevista la participació de treballadores socials sanitàries de l’ICS.

Anuncis

Acció a Barcelona per reduir la burocràcia a les consultes iniciada des de treball social

De tots és sabut que els professionals de medicina sobretot, però també d’infermeria, han de realitzar múltiples informes de salut per a la sol·licitud de recursos aliens al sistema sanitari: servei d’atenció domiciliària, teleassistència, ingressos per respirs, etc.

A l’Àrea de Treball Social de l’Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat, conscients de l’excessiva burocratització de les consultes, hem realitzat un treball conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona per intentar reduir-lo, i que a més, la seva realització sigui una acció que aporti valor a la persona.

És per això que, el juny de 2017 vam iniciar reunions amb l’Institut Municipal de Serveis Socials i amb directius i treballador socials del CAP Rio de Janeiro per impulsar una prova pilot, que consistia a substituir l’informe de salut que es demanava pel servei d’ajut a domicili, de 4 pàgines i que havien de realitzar a mà metges i infermeres conjuntament, per l’informe d’infermeria de l’Estació clínica d’atenció primària (ECAP), realitzat directament per infermeria.

X Congreso Nacional de Atención Sanitaria al Paciente Crónico y V Conferencia Nacional del Paciente Activo

Els dies 1 i 2 de març s’ha celebrat a Saragossa el X Congreso Nacional de Atención Sanitaria al Paciente Crónico y V Conferencia Nacional del Paciente Activo 

Victòria Mir, Coordinadora de treball social a l’ICS, va participar en la taula rodona: “Planes individuales Cy C: cuidados concretos y compartidos”. L’objectiu de la taula era presentar la visió polièdrica dels plans individualitzats, ajudant a definir com elaborar-los, com seguir-los i com reajustar-los d’acord a les circumstàncies personals que van apareixent en l’evolució de la malaltia del pacient crònic.

Aquesta col·laboració es va fer amb el suport de la  Asociación española trabajo social y salud (AETSYS).

El Congrés va rebre comunicacions, casos clínics i pòsters que pròximament seran consultables en obert.

Dolors Olmos, treballadora social sanitària (TSS) de Santa Coloma de Gramenet forma part del grup d’autors que va presentar la comunicació oral Experiencia de un grupo de cronicidad , que recull el procés realitzat aquests últims 4 anys i el pòster Evaluación del impacto de una acción formativa en la calidad de los registros del Plan individualizado y compartido (PIIC)

(1) Foto cedida per Bianca Beltrán

Abordatge de la cronicitat i/o complexitat des del treball social sanitari a l’Àmbit d’Atenció Primària de Lleida

A causa de l’envelliment de la població, des dels últims anys estem notant un increment constant en el nombre de persones que pateixen patologies cròniques. La complexitat d’aquest tipus de població tensa, en gran mesura, el nostre sistema sanitari. Aquest fet té com a conseqüència la creació de diferents projectes que intenten abordar aquesta problemàtica.
Dins d’aquest marc, neix a Lleida el projecte de l’Atenció a les necessitats complexes i a la cronicitat, on el treball social té un paper destacat. El programa basa la seva actuació en dos vessants: una part més proactiva, que identifica les possibles problemàtiques socials i sanitàries de la població crònica per tal de treballar-les i evitar la seva agudització i per altra banda, una més reactiva, en què es vol intervenir en situacions ja aguditzades que requereixen intervencions immediates, per tal de pal·liar la situació.
Descripció dels objectius específics del projecte:

Programa d’intervenció sistemàtica des del Treball social sanitari en els pacients PCC al servei de Medicina Interna

Presentem els resultats del Programa d’intervenció sistemàtica des el treball social sanitari (TSS) adreçat a pacients crònics complexos (PCC) del servei de Medicina Interna del Hospital Universitari de Bellvitge (HUB). Aquesta intervenció s’engloba dins la línia d’atenció al pacient PCC que incorpora també la valoració de la Ufis de Geriatria.

Consten dades de 132 pacients valorats i registrats a la història social  (SIUAC) en 2017.

Val a dir que en diferents moments de l’any no s’ha pogut donar resposta a la demanda del Programa per càrregues assistencials.

Aquests pacients han estat de mitjana de 10,38 dies a l’hospital aquest 2017.

S’ha de fer esment a que no hi ha servei de TSS en festius i caps de setmana.

Comparant les dades d’estada dels pacients

Entitats del Tercer Sector i Sistema Català de Salut. Presentació de tesi doctoral

El passat 16 de febrer, i dins de l’àmbit de les sessions clíniques organitzades per Treball Social de l’Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat,  es va presentar el treball Entidades del Tercer Sector y el Sistema Catalan de Salud tesi doctoral de Sociologia elaborada per M. Mercè Canet, treballadora social sanitària de l’Àmbit.

El treball s’ha realitzat sobre la base de la constatació professional de l’existència de persones que no poden cobrir les seves necessitats sanitàries en medicació, odontologia, ulleres i ajuts tècnics perquè no estan a la cartera de serveis del Servei Català de la Salut. Això coincideix amb la desaparició de la sanitat d’un model de beneficència i amb l’aparició d’entitats que faciliten o financen aquestes prestacions sanitàries.

S’estudia l’organització interna de les entitats i en quina mesura i en quines circumstàncies es consideren serveis de salut i en quines altres estan vinculades a les prestacions de tipus social. També es

Projecte de Consulta de Pediatria Social: Posem èmfasis a treballar des de la prevenció!

Giuliana Karina Rios, treballadora social sanitària (TSS) de l’Hospital MaternoInfantil  de Vall d’Hebron ens explica el projecte de Consulta de Pediatria Social.

La infància és un període de gran vulnerabilitat, en la qual els factors genètics, familiars interactuen amb l’entorn i altres determinants que condueixen a una complexa combinació d’efectes i resultats en salut física i  emocional. En la interacció d’aquests sistemes pot produir disfuncions que situïn al menor en situació de risc.

Estudis internacionals han demostrat que en la majoria dels casos de maltractament, el menor havia arribat a patir episodis o circumstàncies que li col·locaven en una situació de risc psicosocial(1)

L’observació i detecció d’aquests indicadors és fonamental per iniciar un treball preventiu. Aquest constitueix l’objectiu principal de la Consulta de Pediatria Social , des d’on es pretén donar un enfocament interdisciplinari i interdepartamental a les situacions de risc psicosocial.
La Unitat de Treball Social  Sanitari de l’Hospital MaternoInfantil de l’Hospital Vall d’Hebron, conscients de la  responsabilitat legal i ètica en la protecció dels menors  i de la complexitat d’aquestes problemàtiques, ha impulsat la creació de la Consulta de Pediatria Social  composta per pediatres, psicòleg, psiquiatre i TSS  que ofereixen un abordatge integral d’aquestes situacions de gran complexitat social.

Violència de gènere. Perspectiva del treball social sanitari d’un hospital d’aguts

El sector salut és primordial a l’hora de donar respostes preventives i reactives a la violència masclista com vam recollir a l’entrada del passat novembre.

Es requereix d’un abordatge multidiscipinari per poder abordar de forma eficaç les situacions de violència de gènere. La morbiditat associada a aquest tipus de violència justifica que les víctimes sol·licitin reiteradament atenció sanitària

Presentem la perspectiva des d’un hospital d’aguts amb l’estudi retrospectiu realitzat per la Unitat de treball social de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. S’analitza el perfil social, la tipologia de suport i els recursos utilitzats en l’atenció de la dona víctima de violència de gènere.
L’estudi analitza les dades relatives a les entrevistes realitzades per les treballadores socials sanitàries (TSS) en la pràctica habitual a l’hospital. Inclou a 82 dones, de les quals 9 (11%) van requerir ingrés, valorades durant el període 2009-2017.

Intercanvi de dades entre salut i serveis socials

Dos equips d’atenció primària de l’Àmbit Barcelona Ciutat (Besòs i Via Roma) i el CAP Comte Borrell (Capsbe) participen en la prova pilot  d’interconnexió entre els sistemes d’informació que s’ha iniciat en persones grans i pacients complexos, amb l’objectiu de posar la persona al centre de l’atenció social i sanitària.

El repte tècnic i legal ha estat important, però les administracions (Departament de Salut i Ajuntament de Barcelona) l’han pogut superar i els professionals dels equips d’atenció primària estan començant a provar aquesta nova funcionalitat a la història clínica compartida de Catalunya (HC3) , que permet saber si una persona atesa a salut té expedient obert als serveis socials i quins recursos té assignats.

Amb aquesta opció s’aconsegueix que amb l’ús de les dades i la tecnologia es generi valor en l’atenció a la persona, donat que amb el consentiment informat que genera l’autorització per accedir a la seva Història d’Atenció Social del Sistema d’Informació d’Acció Social (SIAS) el professional de salut pot veure en temps real quins serveis assignats té el pacient (servei d’ajut a domicili –amb el nombre d’hores-, àpats a domicili, teleassistència, localitzador personal, menjador) i incorporar aquesta informació al pla de treball integral que s’estigui desenvolupant.

Una dada important que es pot trobar és la del referent del cas a serveis socials, amb la consegüent agilitat que suposa poder coordinar-se directament amb el professional que té obert l’expedient, facilitant el tractament conjunt del cas.

A part d’aquesta informació, es pot accedir al grau de dependència (si en té), amb les dates de sol·licitud, resolució, de PIA, etc.; i a les dades de discapacitat amb el grau, el barem de mobilitat i de 3a persona (si en té).

Els Serveis Socials també poden accedir a informació bàsica de salut (diagnòstics,referents,informes) per facilitar el treball compartit.

Els equips pilots fan trobades periòdiques entre salut i serveis socials i ha permès conèixer els professionals, participar en el model futur i s’han trobat alguns errors tecnològics que s’han passat a l’oficina tècnica per a l’adequació definitiva, per tal que es pugui estendre l’experiència a tota la ciutat el més aviat possible.

En l’actualitat s’està treballant en la interconnexió amb altres sistemes de serveis socials, com el GESS (Gestió Expedients de Serveis Socials) i està previst poder connectar amb Hestia (Sistemes d’informació del Consorci Administració Oberta de Catalunya) que utilitzen més de 80 Àrees Bàsiques de Serveis Socials.

Treball en xarxa. Avançant en la prevenció de la mutilació genital femenina

Aquesta setmana amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF), establert per la Organització Mundial de la Salut (OMS) el 6 de febrer amb l’objectiu de conscienciar sobre la necessitat d’erradicar aquesta violació dels drets humans, es realitzen diferents activitats al llarg del territori.
Recuperem l’entrada del passat novembre De front amb el maneig de la mutilació genital femenina  on explicàvem el treball realitzat, entre d’altres,per la treballadora social sanitària (TSS) del CAP Mollet2  i l’estudi multicèntric presentat que a l’EGPRN. (European Group Primary Care Research Network).

Un exemple de les activitats  de difusió realitzades enguany, des el CAP Mollet 2, és la participació en el programa Fem salut de RàdioMollet de la infermera pediàtrica Concepció Muñoz i la TSS Lourdes Albarracin.

Des els EAP’s es participa en les taules locals i els circuits de coordinació per prevenir la MGF  Les taules són reunions que permeten un treball coordinat entre professionals dels serveis públics que estan en contacte directe amb la població que podria ser practicant de l’ablació. Estan integrades per diversos perfils professionals (metges, professors, policies, treballadors socials, tècnics de ciutadania o de gènere, entre d’altres) que interactuen amb les comunitats. L’objectiu és facilitar la prevenció i la detecció precoç de situacions de risc i establir un protocol d’actuacions a escala local, que inclou el seguiment de casos concrets i les mesures que s’han d’emprendre des de la primera sospita.

Actualment a Catalunya hi ha 73 taules locals i circuits de coordinació per prevenir la MGF coordinades per la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies amb la col·laboració d’ajuntaments i ens comarcals. Aquest 2017 s’han creat 13 noves taules i circuits de prevenció, que sumades a les ja existents han treballat en 132 casos.

Un exemple, és  l’Ajuntament  de Mataró, amb una llarga trajectòria d’atenció i compromís amb la prevenció d’ aquesta problemàtica.  Les TSS de la ciutat  participen en la Taula de Prevenció de la MGF  que es reuneix periòdicament amb la finalitat de desenvolupar l’activació del Protocol (recentment revisat), comptabilitzar els casos i coordinar situacions de risc amb incidències.

El 2017 s’han detectat a la ciutat 15 casos en els EAPs de l’ICS i 5  del Consorci Sanitari del Maresme.