Violència de gènere. Perspectiva del treball social sanitari d’un hospital d’aguts

El sector salut és primordial a l’hora de donar respostes preventives i reactives a la violència masclista com vam recollir a l’entrada del passat novembre.

Es requereix d’un abordatge multidiscipinari per poder abordar de forma eficaç les situacions de violència de gènere. La morbiditat associada a aquest tipus de violència justifica que les víctimes sol·licitin reiteradament atenció sanitària

Presentem la perspectiva des d’un hospital d’aguts amb l’estudi retrospectiu realitzat per la Unitat de treball social de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. S’analitza el perfil social, la tipologia de suport i els recursos utilitzats en l’atenció de la dona víctima de violència de gènere.
L’estudi analitza les dades relatives a les entrevistes realitzades per les treballadores socials sanitàries (TSS) en la pràctica habitual a l’hospital. Inclou a 82 dones, de les quals 9 (11%) van requerir ingrés, valorades durant el període 2009-2017.

Els resultats donen un perfil que es correspon al d’una dona espanyola, jove, que va patir maltractament físic per part de la parella habitual. En general va ser la primera parella maltractadora, encara que no el primer episodi de maltracte. En la mitat dels casos van acudir soles a l’hospital, es va establir una certesa diagnòstica d’agressió i van manifestar voluntat de denunciar els fets. El perfil també mostra que són dones amb suport familiar, sense ingressos econòmics i amb càrregues familiars (fills menors).

En 11 casos (13,4%) es va notificar a la Direcció General d’Atenció a la Infància l’Adolescència de la situació de risc psicosocial dels fills menors (DGAIA).

Quan l’agressor (=67) el perfil és el d’un home espanyol, consumidor d’alcohol (i altres substàncies tòxiques) en  36 casos (80%) dels 45 homes en que es van recollir les dades.

Mereix especial atenció que 9 (11%) de les dones ateses tenien reconeixement legal de discapacitat. Aquestes dones es troben en situació d’especial vulnerabilitat presentant menor capacitat per defendre’s davant aquestes situacions.
La cruïlla entre l’entorn sanitari i la víctima té una rellevància que mereix destacar-se i que cal que els professionals valorin. En aquesta cruïlla destaca l’elevat índex de sospita que el professional ha de mantenir i que a vegades està llastrada per la pressió assistencial .

Un altre aspecte destacable és que la interacció entre la víctima amb el sistema sanitari es produeix en un moment de màxima vulnerabilitat per aquesta. Finalment trobem la necessitat de les víctimes de disposar de proves diagnòstiques, a través de l’informe mèdic, per interposar una denúncia. Respecte  aquesta última circumstància en l’estudi 62 dones ( 75,6% )de les víctimes expressaven la determinació de fer efectiva la denuncia.

La intervenció del TSS consisteix fonamentalment a facilitar informació, proporcionar suport emocional, conscienciar del maltractament i l’atenció dels fills.

Destacar que 43 dones (52,4%) van ser derivades al servei d’Atenció a la Víctima dels cossos de seguretat,  4 (4,9%) als serveis d’atenció a la víctima del jutjat; 15 dones (18,3%) als SIE d’Atenció a les dones maltractades i els seus fills, 14 dones (17,1%) a ambdós serveis conjuntament.

L’estudi està  publicat a la Revista Agathos: Atención sociosanitaria y bienestarISSN1578-3103, Año 17, Nº. 3, 2017págs. 20-27

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en hospitals ICS i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.