Factors de risc associats al tipus de recurs a l’alta hospitalària de pacients diagnosticats de tuberculosi. Un estudi retrospectiu.

Una de les primeres entrades d’aquest blog recollia com una malaltia, la tuberculosi, va lligada a la identitat i orígens del treball social sanitari.

Recollim avui l’estudi retrospectiu dels factors de risc social associats al tipus de recurs a l’alta hospitalària dels pacients diagnosticats de  tuberculosi (TBC) realitzat per Rocio Ciudad, treballadora social  sanitària de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.

Objectiu: 1. Descriure les possibles relacions entre els factors socials de risc social i el recurs a l’alta hospitalària en pacients diagnosticats TBC 2. Descriure el perfil social dels pacients diagnosticats de TBC

Mètodes: Estudi retrospectiu dels malalts valorats per la Unitat de Treball Social durant els anys 2008-2014.

Resultats: S’entrevisten 58 pacients 48 (82.8%) homes. En aquesta sèrie totes les dones van seguir els tractaments en consultes externes. No s’aprecien diferències significatives entre el tipus de recurs a l’alta i els anys analitzats. Tampoc entre pacients estrangers i espanyols. La disponibilitat de l’habitatge i la indigència és es van associarsignificativament a un recurs diferent a l’alta hospitalaria (consultes externes vers ingrès hospitalari) (p ≤ 0,05). El percentatge més gran de pacients que viuen en un entorn familiar (84.6%) van seguir el tractament en les consultes externes. Respecte  el nucli de convivència el 77.5% dels pacients convivien amb un màxim de 5 persones i continuaren el tractament a consultes externes. El 100% dels pacients que treballen regularment (n=15) van seguir tractament ambulatori. El 70% dels pacients (n=41) estaven regularitzats. D’aquests, el 95,1% (n=39) van seguir el tractament en consultes externes. Per contra, dels pacients no regularitzats (n=17), el 41.1% va ser derivat a tractament directament observat (TDO) i el 17.6% va requerí ingrés hospitalari per garantir el tractament (p ≤ 0,05). El 63.7% dels pacients (n=37) que no consumien alcohol van ser remesos a consultes externes.

Conclusions: Recolzant el que descriu la literatura, certs factors socials es van associar a la necessitat d’un major control del seguiment de la TBC, requirint inclús ingrés hospitalari. Aquests factors van ser gènere masculí, immigració, pobresa (inclosa la indigència), falta d’un entorn familiar estable, situació d’irregularitat, deficiències en la comunicació i l’alcoholisme. D’acord amb això, el perfil d’un home d’origen africà, sense ingressos propis, indigent o vivint amb un grup d’amics, no regularitzat, amb problemes de comunicació amb entorn sociosanitari i amb consum d’alcohol actual o passat, és més probable que requereixi un TDO o ingrés hospitalari per continuar el tractament en la província de Tarragona.

L’estudi està  publicat a la Revista Agathos: Atención sociosanitaria y bienestar, ISSN 1578-3103, Año 16, Nº. 3, 2016, págs. 4-15

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en hospitals ICS i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.