Jornada Competència mental en l’adult i el menor a l’Alt Pirineu-Aran

La sala d’actes de l’Hospital Comarcal del Pallars es va omplir el passat 20 d’octubre per assistir a la Jornada competència mental en l’adult i el menor organitzada per l’Hospital Comarcal del Pallars, Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) i la Gerència de l’ICS a l’Alt Pirineu Aran.

Entre els ponents va participar Mar Foix, metge de família i Carme Castells, Treballadora social sanitària (TSS) de l’Equip d’atenció primària (EAP) Pobla de Segur. Van explicar què fan i com treballen quan es troben una persona amb trastorn mental que requereix un ingrés hospitalari, sigui de forma voluntària o involuntària, quan l’estat del pacient li minva la capacitat de comprendre i la competència necessària per prendre una decisió responsable sobre la seva salut.
Sovint és l’EAP qui dona resposta assistencial comptant durant els matins amb el suport de psiquiatria de l’Hospital Comarcal del Pallars a Tremp  i durant la resta de l’horari amb el psiquiatre de guàrdia de l’Hospital Santa Maria de Lleida.
Des de l’atenció primària (AP) distingeixen quatre supòsits de pacients atesos: Pacients coneguts per l’EAP que han estat prèviament diagnosticats com a Trastorn mental sever (TMS) o no. Pacients no coneguts per l’EAP i que tenen diagnòstic TMS i pacients no coneguts ni amb diagnòstic previ de TMS. En totes les situacions hi ha una coordinació prèvia telefònica amb el servei especialitzat de psiquiatria (CSMA o CSMIJ) per valorar el risc i si cal activar ingrés urgent voluntari o no (en aquest últim cas activant el protocol d’urgències psiquiàtriques) i, en el cas de no requerir ingrés, realitzar la contenció adequada i la derivació preferent als dispositius de salut mental.

Des de l’AP es fa un abordatge interdisciplinari . Es fa un seguiment periòdic des de la consulta d’infermeria per control, i en alguns casos administració de la medicació i treball d’hàbits saludables. El metge de família fa una especial vigilància a malalties orgàniques que puguin fer descompensar aquest tipus de pacient. El TSS fa un seguiment del pacient, fent atenció en aquells aspectes ambientals (família, entorn social) que podrien influir en la seva descompensació. Amb els pacients estables, es treballa de forma coordinada amb Serveis Socials, associacions de malalts i familiars, entitats especialitzades semiprivades, aspectes d’inserció social i/o laboral.
Un dels objectius del seguiment d’aquests pacients és la prevenció dels ingressos hospitalaris per descompensació de la malaltia mental.El seguiment permet detectar de forma precoç si hi ha algun element desestabilitzador, ja sigui d’abandonament del tractament, com factors familiars i socials que poden influir de forma negativa (separacions de parella, fills adolescents, discussions familiars, mort d’algun membre de la família…) i així fer una intervenció adequada, avançant-se al possible empitjorament de les situacions.

Entre els reptes de futur van senyalar la necessitat de millorar el treball d’implicació d’aquests pacients amb els seus processos rehabilitadors i de tractament. Destacaren que es podria pactar amb el pacient com voldria (dins de les possibilitats reals) que s’atengués una hipotètica descompensació. Es tractaria de conèixer què li agradaria que tinguéssim en compte i com li agradaria que ho féssim. En suma, la persona sempre en el centre d’atenció.

 

 

 

 

 

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en atenció especializada, atenció primària ICS, Jornades i Congressos i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.