Servei Trànsit: Atenció a la salut de les persones trans

La identitat de gènere és una expressió de la diversitat humana. Aquesta diversitat implica un ampli ventall de possibilitats en la manera d’identificar-se i expressar-se respecte al gènere. Des del Servei Trànsit, considerem que sols la persona pot definir quina és la seva identitat i com la vol o la pot expressar i quines necessitats requereix en aquest procés. Per tant, no es podrà negar ni obligar a cap persona a ajornar necessitats que ella mateixa consideri necessàries en el seu procés ni es pot qüestionar la identitat de cap persona, tingui l’edat o les circumstàncies que tingui.

L’objectiu principal del servei, és acompanyar a les persones trans* en les seves necessitats i decisions respecte a la identitat sentida, no hi ha una única manera de ser trans*, per això és fonamental escoltar activament el relat del seu procés d’autoidentificació i autoacceptació de la seva identitat sentida, el suport que té de l’entorn (afectiu, educatiu, laboral, etc.) i les necessitats i dubtes que pugui tenir respecte al seu procés, reconeixent i no qüestionant en cap moment la seva identitat.

A l’equip interdisciplinari trobem una Infermera/Llevadora, 2 Psicòlogues, Metge de família, administratiu/agent de salut, Ginecòloga i Treballadora social. La funció de les professionals i els professionals de Trànsit és oferir la informació suficient i objectiva sobre les diferents possibilitats en cada fase del procés per tal que cada persona pugui prendre decisions lliures informades, sentint-se acompanyada pel professional.

En una primera acollida, es tindrà en compte:

– Anomenar i tractar la persona amb el nom i pronom amb què s’identifiqui.

– Fer una escolta activa del seu relat de vida respecte a la seva identitat sentida per conèixer en quin moment del procés es troba i saber quines dificultats i/o ajuts té o ha tingut pel que fa a l’autoidentificació com a persona trans*,l’autoacceptació de la seva identitat i la visibilització de la mateixa al seu entorn afectiu i social.

– Conèixer els suports o rebutjos que té o ha tingut respecte a les decisions sobre la seva identitat per part de les persones del seu entorn afectiu i social.

– Conèixer les seves circumstàncies afectives (suport afectiu, aïllament social, dependència afectiva), socials (situació de convivència, habitatge, situació econòmica, laboral, nivell cultural, situacions irregulars: no papers, etc.).

– Saber quin coneixement té sobre les diferents opcions possibles en l’atenció a la seva salut.

– Facilitar que expressi les seves necessitats i dubtes en el moment de l’atenció, per poder facilitar una resposta a les mateixes o derivar a la professional o el professional de Trànsit que pugui oferir-les.

– Conèixer els elements que poden facilitar o obstaculitzar les seves decisions.

– Informar sobre aspectes facilitadors de la seva socialització en la identitat de gènere sentida (canvi nom a la targeta sanitària, informes per l’entorn educatiu, de lleure, laboral, canvi registral de nom i sexe al DNI, etc.)

– Vincular la persona trans* en xarxes d’iguals com a element d’integració i reforç del propi procés.

– Oferir informació, assessorament i acompanyament de les persones de l’entorn afectiu proper, educatiu i professional, etc.

Totes les persones que s’identifiquin com a trans*poden utilitzar el Servei Trànsit, així com les seves famílies i parelles, independentment que les demandes siguin realitzades per la pròpia persona, per la família o per ambdues. En el cas de menors prepuberals, aquesta atenció es donarà als pares/mares o persones amb la tutoria legal, atenent la menor o al menor sols si aquestes persones ho consideren necessari i les professionals i els professionals de Trànsit veuen que pot ser aconsellable. A partir de l’inici de la pubertat i fins a la majoria d’edat legal s’incorporarà a la menor o al menor a l’atenció.

Les persones trans*poden viure situacions d’exclusió i/o discriminació pràcticament en tots els àmbits de la vida com per exemple l’àmbit laboral. Aquesta discriminació pot produir inseguretats, sentiments de culpabilitat, tristesa, incomprensió… que,si perduren en el temps,poden afectar considerablement l’autoestima de la persona, fomentant-ne la marginació.

La intervenció  de la treballadora social sanitària incideix en  les dificultats socials que apareixen durant el procés de transició o posteriorment, tant si es produeixen com a reacció, com si aquests es produeixen a conseqüència del mateix procés.

Des del Treball social, s’elaborarà un pla sociofamiliar d’intervenció amb la persona i/o família potenciant les habilitats i capacitats pròpies, tenint en compte la xarxa de serveis, entitats i recursos socials. El repte de l’atenció social, és acompanyar en la presa de consciència de les dificultats i en la cerca d’alternatives i suports. És a dir, assessorar per tal d’aconseguir l’adaptació a la nova situació, mobilitzant i potenciant les capacitats internes i externes de la persona, reactivant els recursos propis i la seva resiliència.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en atenció especializada i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.