Prescripció Social a Montcada i Reixac:una reflexió

El programa de “prescripció social” que ve dissenyant Salut Pública de la Generalitat, consisteix a articular una resposta no medicalitzada a patiments, necessitats subjectives i també objectives i les corresponents demandes que intenten expressar aquelles, que presenten usuaris de l’Atenció Primària de Salut i que s´ancoren en dèficits individuals de relació i activitat social i de salut emocional. En definitiva, en manifestacions del malestar humà.

A través d’aquest programa s’intenta enfortir el suport social que envolta al subjecte amb factors de risc social, és a dir, amb problemes inespecífics de salut mental, aïllament social, manca de control i confiança personals, o solitud insatisfactòria. En conseqüència, el programa concerta amb totes les entitats possibles del municipi la derivació del pacient envers aquella que es pugui adaptar millor als interessos i necessitats de lligam social de la persona, des de l’activitat de casal, fins a l’aprenentatge de noves coses o l’exercici d’activitats de realització personal.

Al nostre CAP de Montcada i Reixac anem intentant posant-lo en marxa en els últims tres anys, amb resultats no satisfactoris. No es confirma hipòtesi inicial del projecte, establerta per a un centre d’atenció primària de salut, és a dir, que un nombre significatiu de pacients que amaguen una demanda “social” endarrere de la seva consulta de tipus “sanitari”, que pot ser “captada” i “entesa” pel facultatiu sanitari o personal d’infermeria, i derivada envers el nostre servei d’atenció social del CAP abordant així la inclusió del pacient en el programa de prescripció social, és a dir, de derivació planificada envers un recurs comunitari que satisfaci aspiracions, desitjos o necessitats emocionals d’aquell. El perquè això ha estat així és motiu de reflexió i diferents possibles interpretacions fins al moment. A saber, bé el personal sanitari no aborda la detecció de la “demanda social implícita o explicita”, de forma activa; bé no existeix, en realitat, un nombre mínimament significatiu, de pacients que tingui una demanda social alternativa o paral·lela al motiu “sanitari” de la consulta; bé existeix aquesta demanda objectiva de realització d’activitats de reforç i lligam social, però no són els CAPS de salut els centres per recollir-la i canalitzar-la. Apuntem aquestes tres possibles explicacions del bloqueig que presenta el projecte al nostre centre. Pot ser alguna d’elles o altres encara no raonades.

Aquest any, al seu últim quadrimestre, iniciarem de nou el projecte, llimant certes rigideses del mateix, potenciant el convenciment del personal sanitari envers la detecció d’interessos i necessitats, publicitant-lo raonablement, i procedint a activitats de formació d’alguns dels professionals participants. I a partir d’ aquesta nova activitat tornarem a avaluar els nous resultats.

Salvador Arias i Natàlia Magen Treballadors Socials Sanitaris.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en atenció primària ICS i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.