Sumant forces al Bages

Elisabet Hernández, treballadora social sanitària de la Fundació Sant Andreu Salut i membre del Grup motor del treball social sanitari en el marc del Programa de Prevenció  Atenció a la cronicitat*del Departament de Salut , ens explica el treball compartit  realitzat a territori durant la pandèmia de la Covid 19.

La pandèmia de la Covid 19 ha actuat com a catalitzador de processos d’atenció que ja formaven part de la visió del treball social a territori. Ens referim a la integració vertical de l’atenció social, dins el sistema sanitari, i a la integració horitzontal amb els Serveis Socials Bàsics. Serveis socials i serveis sanitaris, de diferents nivells assistencials i diferents proveïdors, treballant de manera compartida per donar la millor resposta d’atenció social des dels serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

La comarca del Bages, ubicada en el centre de Catalunya, amb quasi 160.000 habitants, té 30 municipis i la seva capital  és Manresa. Hi treballen diferents proveïdors sanitaris.

Les referents de treball social de Serveis Socials de l’Ajuntament de Manresa, del Consell Comarcal del Bages, de l’atenció primària de salut, de l’hospital d’aguts i de l’hospital d’atenció intermèdia de la comarca, vam consensuar un Procediment de Gestió Sociosanitària Covid 19 Catalunya Central-Bages. Aquest ens va permetre d’una banda, facilitar que les persones amb aïllament al domicili per COVID-19 positiu o pendent de resultats, o amb aïllament preventiu en situació de vulnerabilitat, poguessin disposar de la cobertura de necessitats bàsiques, així com detectar situacions de vulnerabilitat i; de l’altre, coordinar de forma àgil les actuacions entre serveis socials, serveis de salut i tercer sector per assegurar la cobertura d’aquestes necessitats.
Durant la pandèmia s’han mantingut videoconferències setmanals de seguiment i ajust. Continua llegint

Publicat dins de atenció primària ICS | Etiquetat com a , , ,

Recuperart-19

Carme Rovira, treballadora social d’atenció primària a Barcelona, responsable del Grup de treball social clínic (TSC)  ens explica l’innovador programa Recuperart-19

En la pandèmia de la Covid 19 molts professionals de l’ICS han estat a primera línia. Altres professionals han treballat des del darrera per tal d’ajudar a sostenir el sobreesforç  que s’estava realitzant, facilitant   suport emocional i  oferint la possibilitat de rebre ajut psicològic. La rapidesa, la flexibilitat i la voluntat d’ajuda ha estat la norma.

Durant aquests mesos, alguns membres del grup de treball Arts en Salut del Centre Corporatiu de l’ICS, en el qual tinc l’orgull de participar, han treballat un innovador programa: Recuperart. L’objectiu és l’activació de recursos personals per afavorir efectes positius en l’estat anímic per combatre l’ansietat, la depressió i lleus manifestacions d’estrès posttraumàtic en el col·lectiu de professionals sanitaris.

Recuperart-19, no es sols un projecte  relacionat amb l’art, es un projecte basat amb una metodologia  avaluable per poder evidenciar la seva eficàcia. La mateixa Organització Continua llegint

Publicat dins de Institut Català de la Salut | Etiquetat com a ,

Acció Comunitària a Reus Covid 19

Quan arriba la crisi de la Covid 19, una de les primeres mesures del confinament és la d’enviar molts treballadors/es públics a casa (teletreball), i això fa molt complicades algunes de les feines. Una de les tasques que s’estaven fent fins ara, eren tasques de salut comunitària. La salut comunitària està basada en la idea que és la mateixa comunitat la que és capaç de ser un determinant en la seva salut, tant en el sentit d’identificar els seus problemes com en la recerca de les solucions a aquests problemes.

D’experiències de salut comunitària n’hi ha a diferents llocs del món, i a Espanya i a Catalunya hi ha exemples d’experiències ben reeixides. A Reus just s’estaven generant tasques en aquesta línia. La crisis de la Covid ens envia a tothom a   casa, i hem vist com, espontàniament, s’ha donat un esforç col·lectiu en la ciutadania per organitzar-se i tirar endavant accions en favor de la salut de la comunitat i del benestar de la població. Continua llegint

Publicat dins de atenció primària ICS | Etiquetat com a , , , , ,

Enfront de la pandèmia a l’hospital Arnau de Vilanova: La resposta social sanitària.

L’equip Treball Social Sanitari de l’hospital Arnau de Vilanova, hospital de referència de la regió sanitària de Lleida, ha viscut intensament la voràgine d’activitat que ha imposat la Covid-19. El compromís de tots els professionals ha permès donar-n’hi resposta. Avui, Rosa M. Pérez, Coordinadora de treball social a l’hospital Arnau, ens explica com han afrontat la pandèmia.

L’arribada de la Covid-19 i la necessitat d’adaptar la intervenció social dels professionals a les noves realitats de l’hospital ha estat un dels eixos centrals de l’equip de treball social sanitari de l’hospital Arnau de Vilanova. Inicialment en horari de dilluns a divendres l’hospital va ampliar la plantilla inicial, de 7 treballadores socials amb una nova incorporació, per donar resposta de dilluns a diumenge de 8 del matí a 20 hores del vespre.

El volum de casos atesos durant aquests dos mesos (13/03/20 al 15/05/20 inclosos) ha suposat un augment de quasi el 50% d’activitat, passant de 557 pacients en el 2019 a 831 en el mateix període del 2020. Constatem un augment de l’activitat progressiu els últims anys, tot i que en aquest cas podem dir que l’impacte de l’increment d’atenció atribuïble a pacients afectats per la Covid-19 ha estat del 62%. Continua llegint

Publicat dins de hospitals ICS | Etiquetat com a ,

La Pandèmia Covid-19 a l’Hospital Vall d’Hebron: Història d’una transformació

L’equip de Treball Social Sanitari de l’hospital més gran de Catalunya i un dels més importants de l’Estat espanyol, ha estat sotmès, com  la resta de la institució, a una gran tensió motivada per la Covid-19. L’agilitat, la implicació i flexibilitat  de tots els professionals ha estat  imprescindible.

 Avui, Eunice Blanco Vázquez, Coordinadora de Treball Social a l’Hospital Vall d’Hebron, ens explica  la transformació viscuda.

Esferes d’entre 80 i 220 nm de diàmetre, denominades SARS-CoV-2 han penetrat a les cèl·lules animals i humanes i com si es tractés d’una transformació sobrenatural, han aconseguit crear una de les crisis mundials més gran de la història, a tots els nivells.

Els mestres de salut a les Universitats de Treball Social, expliquem a les noves generacions l’impacte que crea la malaltia en una persona en l’àmbit biològic, social, psicològic, espiritual i ecològic, en una visió holística del model biopsicosocial (Engel, 1977). El SARS-CoV-2 penetra a les cèl·lules fent servir com a receptor l’enzima convertidora d’angiotensina 2 i té com a efectes finals diferents símptomes: en l’àmbit fisiològic: dificultats respiratòries, esgotament, febre, tos…; en l’àmbit social: tensions familiars, maltractaments infantils invisibles, violència masclista oculta, soledat en la gent gran, més vulnerabilitat en persones sense llar o amb diversitat funcional; en l’àmbit psicològic: angoixa, ansietat, por; en l’àmbit espiritual: frustració, decepció o també es pot donar l’efecte contrari i positiu, apropament, autoconeixement, resiliència i solidaritat; en l’àmbit ecològic: manca de relació amb l’entorn, amb la cultura d’origen o amb la natura. Continua llegint

Publicat dins de hospitals ICS | Etiquetat com a ,

Contínuum assistencial en l’atenció a familiars de pacients èxitus per la COVID-19.

Agraïm a Helena Díaz (CAP Rocafonda-Mataró), Montse Metlikovez (PADES Mataró)  i Anna Parrado (CAP Ronda Prim-Mataró) Treballadores socials sanitàries la redacció d’aquest escrit.

Una de les principals tasques del treball social sanitari en el context de la pèrdua d’un ser estimat és l’acompanyament a les famílies. La situació de crisi per la COVID-19 ha canviat el context d’aquest acompanyament de l’atenció al dol amb una nova realitat, tant pels professionals com per les famílies ateses, i ens ha fet repensar el model d’atenció per assegurar el contínuum assistencial des dels diferents serveis sanitaris i socials. Continua llegint

Publicat dins de atenció primària ICS | Etiquetat com a , , , ,

Treball social sanitari en temps de distanciament social?

Agraïm a Helena Díaz, Treballadora social sanitària  del Cap Rocafonda-Palau a Mataró  i Referent de treball social sanitari de Mataró-Maresme de la Gerència Metropolitana Nord , la redacció d’aquest escrit.

Context de distanciament social

El distanciament social ha estat la conseqüència directa de les mesures de confinament i aïllament. Tanmateix no suposa el mateix significat pràctic per a tothom: Paràmetres com el nivell de renda, les característiques de les llars, les tipologies de família o l’accés a la tecnologia, marquen la diferència.

Actualment hi ha 786.500 catalans que estan passant sols aquest confinament, un 30% dels quals són dones de més de 65 anys i un 45% d’aquestes dones, tenen més de 80 anys. Un total d’1.267.400 llars catalanes passen el confinament amb infants a casa. D’aquestes, 300.000 famílies són monoparentals, de les quals un 79% són mares soles amb fills a càrrec (1). A més, segons l’Enquesta de condicions de vida 2018 de l’INE, 1 de cada 5 catalans ja es trobava, prèviament a la pandèmia, en risc de pobresa (2).

En aquest context des de les consultes de TSS s’observen emocions com la por o la preocupació poden causar ansietat, nerviosisme, trastorns depressius o somatització. Especialment traumàtica està essent la vivència en població que viu situacions vinculades a riscos psicosocials com poden ser la soledat, els dols, entorns de violència o el daltabaix econòmic. Continua llegint

Publicat dins de atenció primària ICS, hospitals ICS | Etiquetat com a , , ,

Trenta anys del Reglament Marc de funcionament dels equips d’atenció primària

Fa trenta anys de  l’Ordre 6 de maig de 1990, del Reglament Marc de funcionament dels equips d’atenció primària, que va servir per homogeneïtzar-n’he el funcionament.

Amb l’aprovació del Decret 84/1985, de 21 de març, de mesures per a la reforma de l’atenció primària de salut a Catalunya, s’establia un nou model d’assistència primària, basat en els criteris d’accessibilitat i continuïtat dels serveis i de coordinació amb els restants nivells d’atenció, com també d’integració de les activitats curatives, preventives i de promoció de la salut adreçades tant a l’individu com a la comunitat.

Es plantejava  un nou model d’atenció primària de salut com a  primer nivell assistencial, i  nucli central del sistema sanitari. El model plantejat anava  d’una relació individual entre metge i usuaris,  a una consideració del treball en equip multidisciplinari, l’equip d’atenció primària (EAP), que assumiria la responsabilitat de l’atenció respecte a l’àrea bàsica de salut, entesa com a demarcació geogràfica i poblacional com a  la unitat territorial elemental de l’atenció primària.

L’esmentada ordre va ser important pel treball social perquè en el seu article 72 establia les tasques i responsabilitats dels anomenats “assistents socials”. Continua llegint

Publicat dins de atenció primària ICS | Etiquetat com a

Enmig de la pandèmia

El passat 11 de març l’Organització Mundial de la Salut, davant els elevats casos de contagi del nou coronavirus, va passar a qualificar el brot com a pandèmia. L’impacte ja s’havia notat, tal i com vam recollir a l’entrada  Covid-19 a la Setmana Mundial del Treball Social.

Ha passat un mes i la transformació de l’atenció sanitària del país i la resposta de la ciutadania no hi ha dubte que s’estudiarà els pròxims anys.

L’organització de l’atenció social sanitària que oferim a la institució també s’ha adaptat a la nova situació, tenint en compte les diferents realitats territorials, les circumstàncies de l’entorn sanitari, les necessitats de les persones en el sistema, i el gradient social de la salut. Continua llegint

Publicat dins de atenció primària ICS, Jornades i Congressos | Etiquetat com a ,

In Memoriam Marco Marchioni

Agraïm a Montse Jara, treballadora social sanitària  de la Gerència Metropolitana Nord, la redacció d’aquest escrit

Ens ha deixat Marco Marchioni ( Bolonia 1937- Teide 22.03.2020) Treballador Social, Sociòleg, investigador, activista social i defensor de la justícia social, creia en el poder a la ciutadania des del paradigma del treball social comunitari; prioritzava la lluita contra les desigualtats socials, des del poder de les institucions, junt amb la societat civil i professionals en el desenvolupament comunitari.

La pretensió d’aquest escrit és agrair les aportacions de Marco Marchioni, defensor dels sistemes públics i universalització dels serveis, de la democràcia participativa i de l’autèntic treball comunitari. Continua llegint

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , ,